dilluns, 21 de novembre del 2011

ANIVERSARI


Ja hem arribat a la setmana dels aniversaris, a casa aquesta setmana es una ruïna, tan econòmica, com de idees.
Primer  el meu fill gran als seus 17 any, per no ser diferent  que el seu germà li vaig fer el mateix pastis, però horrors, va sortir una mica diferent. 
Be igual igual no ho podien ser, per que aquest li agrada la xocolata negre... negre ho sigui que els números de color marro i la decoració també.
Per ser la meva primera decoració de xocolata no esta tan malament.



Ingredients:
Per la base
150gr. de galetes maria, triturades( jo ho faig amb el molinet de cafè).                                                         100gr. de margarina.
Per el mig
400cc. de llet.                                                                             150gr. de sucre.                                                                                 3 sobres de quallada                                                                      300 gr. de formatge fresc per untar.
Per sobre
1 sobre de gelatina de maduixa
Primer barregem les galetes amb la mantega i fem un llit al cul del motllo, aquesta vegada vaig fer servir el motllo mes petit que tenia perquè quedes com una pastis petitó com per una persona. Però es per quatre. Desprès posem a la nevera el motllo amb les galetes, perquè es refredi de l'escalfor de la cuina. Si no s'escampa bé fem servir els nostres dits, i així queda ben repartit.
Tot seguit escalfem la llet i fem la quallada com ens indica les instruccions del fabricant, i a més, afegim el sucre i el formatge fresc. Quan ho tenim tot junt i espès, ho deixem reposar una mica i ho posem sobre la galeta que tenim en el motllo.
I quan estigui una mica fred ho posem a la nevera un parell d'hores, desprès preparem la gelatina, també com ens explica el fabricant i amb una cullera l'escampem sobre el pastís, perquè no faci forats, nomes hi posem la gelatina que creiem necessària, si l'hi posem tota pot ser que no ens agradi, amb el que em sobra, jo ho poso amb gotets i els meus nois s'ho mengen com si fos un iogurt.
Posem el pastís acabat a la nevera i quan la gelatina sigui consistent, ja es pot presentar a taula.

3 comentaris:

  1. El tinc que probar, fa molt bona pinta, i com sempre, es veu senzill de fer, però com m'hi posi..., ja t'ho esplicarè.

    ResponElimina
  2. HOla!!! .b é una altre banyolina per la blogosfera .... així va bé que vagi aumentant la colla.
    Aquest pastis té molt bona pina. Jo l'he fet amb llimona.
    Petons i ja ens anirem veien.

    ResponElimina
  3. A mi aquest pastís no em sembla de cuinera desastrosa ;P!! t'ha quedat molt bonic i té pinta de ser bonísim!

    Molts petonets!

    ResponElimina